Menys és més. Després de consolidar-se com un dels grans noms de l’escena pop a Catalunya, Mazoni sorprèn amb un nou disc on torna a l’essència de la cançó acompanyat únicament de la seva guitarra i fent valer la seva veu. “Carn, os i tot inclòs” (Bankrobber, 2017) és un viatge cap al cor de les cançons per mostrar-ne allò que n’es imprescindible: la melodia i la lletra. No obstant les influències estilístiques són molt variades i van des del pop més melòdic (“Part d’un tot”, “Sol”) fins al rock més contundent (“Desig imbècil”, “Opinió respectable”). Pel que fa a les lletres trobem des de les narracions llargues en forma de conte, filles d’altres cançons de Mazoni (“Finis Terre”) fins a lletres que tracten la part emocional (“Mal, mel i mil i una nits”) passant per la seva visió de l’escena política (“Pedres”). Amb aquesta nova aventura, Mazoni, refunda el seu projecte per encarar nous reptes sense oblidar les cançons que l’han fet conegut com “Eufòria”, “No tinc temps”, “La promesa” o la recent “Ailodiu”.

---